La nostra FeSom una família cristiana, i això ens fa alegres i feliços, però sobretot persones esperançades. No ens avergonyim ni ens amaguem de la nostra fe, com tampoc l'exigim ni l'esperem dels altres. Així som i així ho manifestem, lliurement i senzillament, perquè així es pot entendre també la nostra manera de ser i de fer, el sentit que li donem a la nostra vida, al compromís familiar, eclesial i social que desitgem viure, i també la manera confiada (que no passiva) d'afrontar les limitacions, les dificultats i el patiment de la vida. En la imatge lateral apareixem tota la família el dia del bateig de Marta, la Pentecosta de 2012. I sota aquestes línies, la intervenció que com a pares vam voler fer davant tota la comunitat per compartir el que suposa per a nosaltres la benedicció del bateig de la nostra filla Marta. 
|
| ||
El principi ignasià de
|
La nostra espiritualitat ignasianaLa nostra espiritualitat cristiana està inspirada en la profunda experiència mística de Sant Ignasi de Loiola. Un home únic, que començà de pelegrí i que era anomenat "el boig pel Crist", que tingué en la trobada personal amb Déu una conversió forta i total. Des de la seva experiència a Manresa, començà un camí que el portaria a sintetitzar la vida i la missió cristiana en dos eixos: esdevenir una persona "contemplativa en l'acció".
Com mostra aquesta moderna imatge del pelegrí Ignasi, el posar-se a caminar no el fa oblidar la mirada cap a Aquell que és el sentit profund de la vida, i a l'inrevés: trobar a Déu en la vida no el fa evadir-se de la humanitat, sinó al contrari. Per a Ignasi, contemplar (verb que fa referència a veure la vida en profunditat, a través del que els ulls no són capaços de copsar del tot) és també actuar, i no es pot actuar bé si no es parteix de l'actitud fonda de contemplar. La nostra opció vital com a individus però també com a matrimoni, com a pares i com a família, rau en aquesta mirada de Sant Ignasi cap a l'Evangeli de Jesús. "Trobar Déu en totes les coses, i totes les coses en Déu" és una experiència extraordinària que, cuidada i conreada amb pregària i dedicació cap als altres, dota la nostra vida d'un sentit cristià ple i confiat en el Déu de l'Amor. Un Déu que també en el dolor, el sofriment i el misteri d'aquesta vida ens fa ressonar les paraules de Jesús abans de deixar aquesta Terra: "Jo seré sempre amb vosaltres, dia rere dia, fins a la fi del món".
| ||||
La Pastoral de la salutLes "Pastorals" són les diferents accions que l'Església porta a terme quant a l'animació de la fe, l'acompanyament i la celebració. Tal i com hi ha una Pastoral Obrera, una Pastoral de Joves, una Pastoral de la Gent Gran o una Pastoral del Mar, també hi ha una Pastoral de la Salut. Aquesta busca donar resposta, o si més no, acompanyar i fer-se present, en les situacions en què els cristians (o qualsevol persona que desitgi ser atès) es troben davant la malaltia, el dolor o el patiment, d'un mateix o de persones del seu entorn.
Sant Joan de Déu és el gran referent cristià en el camp de la salut. Per això va ser nomenat "Patró dels malalts i dels hospitals". A Catalunya, l'Ordre Hospitalària de Sant Joan de Déu té una extensa xarxa de centres hospitalaris, especialitzats sobretot en pediatria i també salut mental, que ofereixen alta qualitat mèdica lligada a un acompanyament humà i espiritual. Els interrogants que en creients i no creients desperta el misteri de la vida i, més especialment, el misteri del dolor, no han estat mai resolts clarament. Al final, el Misteri en sí mateix és això: un misteri, i només queda apropar-se a ell confiadament. Només la mirada de Déu sobre el dolor humà ens pot ajudar a assumir-lo d'una altra manera, però mai trobarem una explicació teològica o filosòfica que sigui comprensible ni que ens satisfagi. El Papa Francesc va pronunciar un discurs amb motiu de la Jornada Mundial del Malalt, el febrer de 2015, que fou d'una gran riquesa. Ens atrevim a oferir-lo en aquesta web per a qui estigui interessat o bé se senti interpel·lat per les paraules d'un gran Papa, que ha demostrat una gran sintonia i proximitat amb els malalts, especialment els infants. Davant d'ells, en vàries audiències que els ofereix regularment, sempre mostra una empatia i una delicadesa que parlen d'un Papa amb una profunda humanitat. Potser és des d'aquí des d'on s'ha de contemplar la malaltia, la limitació i el sofriment. |
| ||
"No tingueu por de preguntar a Déu: 'per què?!'"
Papa Francesc a un grup d'infants i adolescents malalts, maig de 2015.