Els avis

Per a un fill, els pares són fonamentals però els avis juguen un paper clau en la seva evolució, maduresa, sentit vital i seguretat personal. Els avis són el més gran regal que uns pares poden fer als seus fills sense pretendre-ho... La Marta, en aquest sentit, ha tingut en els seus avis un suport, una predisposició, un ajut i una priorització de luxe en tot moment des d'abans de néixer. Això ha fet molt de bé a la Marta, ens ha fet bé a tots plegats, i ha significat una injecció d'autoestima i d'optimisme impagables. D'altra banda, els avis són, com sempre, els més fervorosos "fans" dels seus néts, de manera que els néts acaben tenint en ells uns aliats insuperables que els enforteixen, els omplen i els milloren com poques coses a la vida, tot complementant necessàriament una educació que els pares, sols, no podrien afrontar amb prou èxit.
Els avis pateixen especialment per la malaltia d'un nét/a perquè, en no tenir el dia a dia i no copsar ni les millores quotidianes ni les previsions esperançadores, sofreixen per l'avui i l'esdevenidor.
Per als avis se'ls ha de fer difícil retirar el mal pensament de que un dia, quan les coses es puguin posar més difícils, ells no puguin estar al costat de la seva néta..., i quan les esperances es compleixin tampoc les puguin acompanyar aprop seu. Encara que hi serem nosaltres...!
Així doncs, la Marta ha tingut en els seus avis els seus primers visitants a la UCI, els qui primers els van donar els primers biberons, els que van ser els exlcusius cangurs per a ocasions que els pares havíen d'absentar-se. Els avis han estat i són el gran regal constant per a la Marta.

Els avis, però, pateixen especialment per la malaltia d'un/a nét/a malalt/a, i això cal tenir-ho ben present. Ells saben que la néta és malalta però no poden fer massa perquè els pares se n'ocupen de la primera lluita; d'altra banda, sofreixen perquè en la distància, i no en el dia a dia, viuen l'evolució i/o avenç de la malaltia, predominant més les incerteses i les pors que no pas l'esperança que potser els pares poden conrear més perquè segueixen més al dia també els bons pronòstics que a vegades es donen. 


Finalment, els avis sofreixen perquè senten que no podran estar acompanyant el nét/a en el futur, potser quan les coses es puguin posar més difícils. Per a nosaltres, els pares, els avis no hi seran probablement quan la Medicina aconsegueixi fàrmacs que aturin l'evolució de la malaltia o bé teràpies que en un parell de dècades puguin curar-la definitivament; és una esperança que potser no podran tastar, però que cal compartir amb ells que arribarà i, per tant, que no està tan lluny.